Disset independentistes catalans torturats durant l’Operació Garzón han escrit una carta en què denuncien l’actuació del jutge Baltasar Garzón, que va ordenar la seva detenció i no va voler veure les tortures que van patir. Els independentistes recorden que “el jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa”, i que aquest jutge, “responsable de la nostra detenció i tortura”, és avui “víctima de la seva pròpia medicina”. La carta finalitza amb el següent desig: “Com a víctimes de la tortura voldríem veure en el banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d’ell.” Podeu llegir íntegrament la carta dins:
Prevaricació, franquisme i antifranquisme de Garzón
Davant de la notícia sobre el delicte de prevaricació imputat al jutge Garzón en relació a la repressió franquista –no pas en les altres acusacions de prevaricació, cas Gurtel i cas Botín- i davant del moviment de suport que intenta identificar-lo com a defensor dels drets humans cal fer fer següents consideracions:
El jutge Garzón, poc abans dels jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, va aprovar la nostra incomunicació en dependències de la guàrdia civil. Els dies que vam romandre detinguts vam ser objecte de tortura, molts de nosaltres teníem nafres prou visibles que evidenciaven el tracte que havíem rebut. Tots nosaltres vam declarar davant el jutge Garzón sense que aquest fes absolutament res per saber l’origen de les lesions que presentàvem. Molts de nosaltres vam fer esment explícit del tracte rebut sense que el jutge s’immutés.
El jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa. Les denúncies per tortura van ser arxivades totes, sense excepció. Ni ell com a jutge de l’Audiència Nacional, ni cap altra instància judicial espanyola, van fer cap mena d’investigació.
Van haver de passar dotze anys per a què el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’Estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura per no haver investigat les denúncies per tortura tot i les evidències existents. Aquella condemna va ser literalment una condemna de prevaricació (per no haver fet allò que per llei tocava) i un dels màxims responsables jurídics d’aquesta prevaricació era, precisament el jutge Garzón. Aquest jutge i l’aparell polític i jurídic espanyol, però, van ignorar la sentència i no es van depurar cap mena de responsabilitats.
El mateix jutge va ser el responsable judicial de la nostra detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil.
El jutge que va ser responsable de la nostra detenció i tortura és avui víctima de la seva pròpia medicina. Qui avui jutja el jutge Garzón forma part del mateix entramat jurídico-polític que ell, i si se’n surt, el jutge Garzón continuarà aplicant les lleis com sempre, i probablement la incomunicació i la tortura, continuarà formant part del seu decàleg i de la seva manera d’instruir.
La tortura i la impunitat és una constant sense solució de continuïtat des de la mort del dictador. Els sectors que van pactar l’anomenada transició van deixar intactes una part important de l’estructura de l’estat franquista. L’exemple més paradigmàtic n’és l’Audiència Nacional, hereu directe del Tribunal de Orden Público franquista, que ha exercit un paper especialment repressor contra l’independentisme català dels anys vuitanta i noranta, i que continua essent la fórmula triada per l’Estat per resoldre determinats conflictes polítics.
La impunitat que nosaltres vam viure, doncs, té arrels en el franquisme i part dels motius pels quals vam ser detinguts tenen també a veure amb aquell període i amb la manera com es va voler tancar.
Més de trenta anys després de la mort del dictador la tortura continua essent una xacra a l’Estat espanyol i malgrat els informes i les sentències internacionals l’aparell jurídico-polític de l’Estat espanyol continua negant la tortura. Cal apuntar que segons dades de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura a l’Estat espanyol la xifra de denúncies supera les sis mil des d’inicis de segle XXI.
Com a víctimes de la tortura, volem manifestar que no estem d’acord amb el fet que aquest jutge segui en el banc dels acusats a causa de la iniciativa que moltes associacions i persones anònimes estan tirant endavant des de fa anys en contra de la impunitat franquista i a favor de les víctimes de l’alçament feixista, associacions i persones que compten amb tot el nostre suport.
Com a víctimes de la tortura voldríem veure en el banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d’ell.
Carles Buenaventura
David Martínez
Eduard López
Eduard Pomar
Esteve Comellas
Guillem de Pallejà
Jaume Oliveras
Joan Rocamora
Jordi Bardina
Josep Poveda
Marcel Dalmau
Oriol Martí
Pep Musté
Ramon López
Ramon Piqué
Vicent Conca
Xavier Ros
Encausats pel jutge Garzón l’estiu de 1992, poc abans dels Jocs Olímpics, en una macrooperació contra l’independentisme català.
Marc Cros
18/01/2012 a 10:28
Es una vergonya que encara quedin aquest tipos de problemes encara impunes!! Es vergonyos!! Anims han de jutjar a aquells cabrons que os van fer tan mal, costi el que costi!!
18/01/2012 a 10:39
Costa creure que un jutge que ha donat tant de suport a les víctimes de genocidis romangui impassible davant d’un cas així.
La paraula Tortura surt repetida vàries vegades i em sorprèn que les queixes reapareguin ara. A mi em sembla que això és demagògia i ganes de tenir els 5 minuts de fama, sincerament, jo que també soc independentista, catalanista, i tots els sinònims que se li vulguin posar, sento vergonya d’articles com aquest.
18/01/2012 a 12:15
Dona, Txell, em sembla una mica bèstia el que dius. Aquests companys van patir la tortura a la pròpia pell i no es tracta “només” de la paraula tortura repetida en un article. A mi, el que em sembla demagògic i hipòcrita és anar d’estrella jutjant casos a Xile i donant suport a víctimes de genocidis, com afirmes, i en canvi, ignorar i romandre passiu davant de milers de casos, no només els del 92, de tortura flagrant. Em sembla que t’equivoques de mig a mig dient que “això és demagògia i ganes de tenir els 5 minuts de fama”, malauradament, ells ja els van tenir els seus “5 minuts de fama” en el seu moment, quan els van anar a buscar a casa, se’ls van endur detinguts que ningú sabia on eren durant dos dies, i els van torturar. En fi, tu dius que sents vergonya d’articles com aquest, doncs jo sento vergonya de gent com tu.
18/01/2012 a 12:52
Fossis tu la victima…potser no et faria tanta vergonya. Els qui recordem aquells dies, l’estat policial en que vivia el país pels jocs olimpics ja deixava entreveure la impunitat i la duresa amb que la policia estava actuant mentre tots els polítics ‘democrates’ miraven cap a un altre costat!
Una mica de respecte per aquells qui van patir tortures, confirmades pels tribunals dels drets humans!
18/01/2012 a 18:42
La paraula tortura surt repetida diverses vegades perquè és justament el que va passar. Allò sorprenent és que ni tan sols n’haguessis sentit a parlar (m’ho imagino ja que esmentes que aquesta gent només volen els seus 5 minuts de fama), el que demostra el silenci que es dóna en els mitjans oficials sobre diversos fets de la nostra història. Aquesta gent que dius que busquen els seus 5 minuts de glòria i que tens la gosadia de fins i tot dir que sents vergonya per articles com aquest, crec des de la meva opinió, que l’únic que busquen és desmitificar per una part el jutge Baltasar Garzón recordant allò que amb ells els va fer tan mal; demanar justícia, en part; i finalment intentar deslligar uns fets i altres, pel fet d’haver patit el jutge Garzón no vol dir que no pensin que el judici que patirà per tal d’intentar investigar els crims del feixisme espanyol sigui injust.
18/01/2012 a 23:20
Potser fariem bé tots de “refrescar” la nostra memòria històrica, aquest fill de puta de Garzón ha fet i desfet el que ha volgut, ressabiat perque el Psoe no el va fer ministre, ha fet “cacicades” sonades com apressar un vaixell mercant en aigües internacionals, remolcar-lo a Canaries, empresonar al capità i la tripulació i fer desballestar el vaixell, total…. per a no trobar res de drogues per que no hi havia. I com aquestes moltes, el pitjor ha estat passar per damunt dels Drets Humans, permetre tortures, prevaricar, anar d’estrella, cobrant sobresous per conferències i llibres, i després voler rentar la seva imatge jutjant a Pinochet. En realitat que ha fet de bo per la democràcia, res…. embrutar encara més la ja prou cagada de la Injustícia Espanyola. Visca Catalunya Lliure i condemnes pels corruptes, abusadors, cacics, etc.
10/02/2012 a 18:07
Realment Txell, no entenc els teus dubtes…. que es nou per a tu que les coses es tapin???No has pensat mai en el fet que anaba jugant el democrat i defensor de la llibertat a altres paisos mentres en el seu, gossos rabiósos estaben al poder??? si, les tortures van ser reals…molts de nosaltres ho sabem… i la seva conducta la coneixem…
Això no es tenir els 5 minuts de fama,(ja que no veig el que la demagògia té a veure aquì).
es només una manera de posar els rellotges a l’hora.
Maria Plà
12/02/2012 a 08:13
Txell, jo hi era i et puc assegurar que es va tractar de l’experiècia més propera al feixisme (després de franco) que he viscut. Abans de fer comentaris d’aquests informa’t siusplau. Per altra banda qui va d’estrella i busca minuts de glòria desesperadament, és aquest tal senyor.
M’encanta perquè l’independentisme ja ha trascendit i ha arribat a tots els substrats possibles, fins i tot als que pensen que es pot votar l’altura de les muntanyes. Fantàstic.
18/01/2012 a 12:31
Txell, et recordo que el Tribunal d’Strasburg va condemnar l’Estat Espanyol per tortures just pels fets del 92. Tu hi eres?
Jo sí. I trobo molt fort el teu escrit. 5 minuts de fama? Demagògia? Mare de Déu, quina vergonya!
Però tu saps què van passar aquesta gent? Saps quantes relacions i vides va estroncar això? Saps que m’és d’un es va intentar suicidar després? Ho saps? hi eres? 5 MINUTS DE FAMA?????? No deien pas això al judici a Strasburg o també és demagog això?
Catalanista, independenstia i sinònims? Però de quins sinònims parles? s’és i prou, sense sinònims ni mandangues!
Ho sento, m’he esberat, però és que abans de parlar ens cal una mica de memòria històrica, i si no hi éreu, llegiu, que és molt sa!
18/01/2012 a 14:47
yo tambien he enviado una denuncia y peticion de investigacion al juez Garzon hace casi nueve años, que incluye torturas, disamparo judicial, amenazas de muerte y otras muchas violaciones de derechos humanos que incluso han sido investigados por el Parlamento Europeo (que nos dio la razon, “disgraciadamente no vinculante para el estado Español”) sin haber recibido siguiera un acuso de recibo ” a pesar del sello de registro”. sin embargo, por lo que he leido sobre el caso Garzon en los ultimos tiempos de mulitiples juristas nacionales y internacionales, tengo fundadas sospechas que existe una operacion anti-Garzon pactada y coordinada que a mi humilde parecer, no debe poder pasar in nuestro pais contra nadie. las garantias constitucionales de todos los ciudadanos deben ser respetados in la practica “no solo en teoria”. el rigor de la justicia decente debe ser igual para todos, el estado de derecho debe prevalecer sobre otras consideraciones, de lo contrario, (ESTAMOS PERDIDOS). LA JUSTICIA NO PUEDE NI MUCHO MENOS DEBE SER SELECTIVA; Y DECIDIDA DE ANTE MANO.
18/01/2012 a 17:06
Ostres, quasi tots els signants són comunistes!
18/01/2012 a 19:16
Perquè han sigut els que normalment més s’han mogut i s’han jugat la pell. Ens agradi o no, és així i, amb els seus errors i tot el que es vulgui, cal reconèixer-ho. A l’altra banda teníem la no-violència i el pacifisme de Colom i Carod Rovira, que ja veien ons ens ha portat.
10/02/2012 a 18:09
Com arrives a aquesta deducció??????????????
12/02/2012 a 22:01