La declaració unilateral d’independència, que Reagrupament ha posat en primera línia de l’actualitat política, té ja un suport important entre els ciutadans de la CAC, segons un sondeig d’El Periódico. Un 28,1% dels enquestats es mostra favorable a aquesta opció. Un 25% també opina que el català hauria de ser l’única llengua oficial de Catalunya. Aquestes xifres són només lleugerament inferiors a la del percentatge de persones que identifiquen la llengua catalana com la seva pròpia, mentre que els percentatges de persones que s’oposen a la declaració i que no volen que el català sigui l’única llengua oficial coincideixen força amb el de persones que no identifiquen la llengua de Catalunya com la seva.
Subscriu-te al Som!
Així rebràs totes les notícies del Som Notícia
26 comentaris a “Suport important a la declaració unilateral d’independència”
Trackbacks/Pingbacks
-
-
05/10/2010
[...] Suport important a la declaració unilateral d’independència http://somnoticia.cat/2010/10/04/suport-important-a-la-declaracio-unilateral-dindependencia/#comment… [...]








Marc Cros




04/10/2010 a 21:05
Crec que a Reagrupament tenim una feina molt feixuga (pro engrescadora), dons primordialment el nostre electorat es a la abstenció…. i es molt difícil arribar als desenganyats de la mala política que s’ha fet fins ara.
Soc jubilat i fins ara MAI havia sentit a cap partit fer unes ofertes tant originals i honrades com las de Reagrupament. Normalment els partits tradicionals sempre van per la vida “treien pit i marcant paquet”, “fardant” de tot el que no tenen i perdonant-nos la vida (a excepció de les campanyes).
En canvi, a la realitat, ja veieu els deutes dels partits, com deia aquell: “el que te el cul llogat no seu quant vol”…. i es veritat. Quina llibertat i quina independència pot tenir un partit que deu (en el millor dels casos)més de 500 milions de les antigues pessetes?. Senyors, que la política no es el futbol!!!… aquí tot els diners son públics i estan recau-dats de persones honrades que els costa moltíssim pagar a hisenda.
Com pensen pagar les deutes els partits polítics, si sempre gasten molt mes del que genera’n?. Com voleu que li “cantin la canya” a la banca (quan es passi) si estan TOTS hipotecats?.
Penso que ja va sent hora que ens trèiem la vena dels ulls i anem TOTS a votar amb el CAP BEN ALT…. i no votar amb la panxa o amb el nas tapat.
Es una covardia i una irresponsabilitat, tant per nosaltres com per la comunitat a la que pertanyem, quedar-se a casa el dia de les eleccions. Si volem protestar de les coses que no ens agraden, donem la nostra opinió a l’hora de anar a votar…. ens hi va massa, per quedar-nos a casa o anar a caçar bolets!!!!!
reagrupament…ara sí…ara toca!!
pit i amunt
04/10/2010 a 21:26
Els resultats no són per llençar coets, però si el 28% dels que creuen en la declaració unilateral d’independència votessin el mateix partit, gairebé que tindria assegurada la majoria absoluta.
El problema és que els unionistes ens enganyen amb les seves falses promeses de concert econòmic o federalisme.
El mateix “amic” Rajoy confesava el maig que el concert econòmic Català era inacceptable perquè seria nefast per l’economia espanyola.
I el federalisme… això ja ho érem quan els reis catòlics, i tots sabem com ens han anant les coses els darrers segles…
04/10/2010 a 21:26
Les enquestes s’han de mirar amb lupa. Marquen una tendència, cert, però no podem dir que són paraula revelada. Si no, no s’entén que un 5.7% de votants del PP vulguin el català com a llengua oficial única, o un 35.9% dels d’ERC no vulguin proclamar la independència unilateralment mentre que un 5.7% del PP (també) sí.
04/10/2010 a 21:40
Aquí teniu un video de com es fan les enquestes http://www.benplantat.blogspot.com/
Apa, nanit.
04/10/2010 a 22:35
Que gran el vídeo. Per cert, des de quan els partits polítics fan públiques les seves enquestes internes? No en recordo cap.
04/10/2010 a 21:44
Perdoneu que sigui tan dur, però per què no toqueu de peus a terra? ¿Com voleu fer una declaració unilateral al Parlament si la immensa majoria de catalans votaran partits que no estan per la independència, quan no hi estan obertament en contra? Quan el partits clarament independentistes no arribaran, ni de bon tros, al 20% de diputats? I en tot cas, d’on ha de venir aquest suport no ha de ser del propi país, sinó de la política internacional. ¿Penseu que els USA que ens critiquen la moderada política lingüística el donarien, per exemple?
04/10/2010 a 23:03
No és així, Josep. Rcat sempre ha defensat que la delcaració unilateral s’ha d’aprovar al parlament. què vol dir això? Doncs que l’han de votar la majoria dels diputats i diputades els quals, pel fet de ser majoria, voldrà dir que han estat triats conscientment per la majoria dels catalans que han votat. On és el problema? Evidentment, el 20% del diputats, MAI proclamaran la independència del país. De totes amneres, amb actituds tan negatives (tu preferiràs dir-les “realistes”) no hem anat ni anirem enlloc. Ens cal ambició com a país; si no, ja ens està bé viure a la misèria nacional i social d’en Mas o d’E.
04/10/2010 a 23:55
Doncs ja veurem quan diputats independentistes que sortiran. I això que “pel fet de ser majoria, voldrà dir que han triats conscientment…”, majoria sí, però per què? I “triats conscientment per la majoria de catalans”? Si guanya, com sembla, les posicions unionistes, això serà triar “conscientment”? I la pitjor actitud negativa és enganyar el poble, prometent-li coses que tothom sap que són inviables.
04/10/2010 a 23:22
En Domènec té raó quan diu (en Rajoy)que l’econòmia espanyola no pot acceptar el concert econòmic amb Catalunya.
Els 22000 milions d’euros, que Catalunya paga sense retorn a Espanya, són la part del lleó del fons a repartir entre totes les comunitats deficitàries.
Ens suposa 3000 euros per cap català i any. Alemanya per fer-vos una comparança on són 70 milions de persones,el pla d’estalvi dur de la Merkel és de 88000 milions d’euros, en quatre anys. Uns 330 euros per alemany i any.
Nosaltres estalviem forçats 3000 euros/any sempre, 9 vegades el que estalvien els alemanys en condicions econòmiques dolentes i extraordinàries.
Dit això:
Espanya sense Catalunya no té futur, Catalunya sense Espanya el té esplèndid!
04/10/2010 a 23:45
Disculpeu, però parlava quan ho feia i hi ha una errada.
On diu 88000 milions deuria dir 80000 i a on diu 330 euros alemany any deuria dir 285 euros i 10 i mitja vegades en lloc de 9.
05/10/2010 a 00:00
Aquest numeros demostrem que l’única opció per sortir de la crisi és sortir sota la tutela de l’estat Ecspanyol!
A veure si dema el col-lectiu 1714 pot aconseguir que aquest 28% d’intenció de vot per declara unilateralment la independència poden anar junts a les eleccions!
U N I T A T
05/10/2010 a 12:43
Deuria dir, no, Confuci. Si no ho entenc malament, el que tu vols dir, és que HI HAURIA DE DIR. Això de pensar en castellà i traduir mentalment, no fa per a un independentista, encara que sigui solidari.
05/10/2010 a 14:01
Gràcies per l’aclariment!
Malauradament, gent com tu que fa els comentaris que fas, jo els exportaria a Madrid, perquè no ajuden a normalitzar l’ús de la llengua catalana.
04/10/2010 a 23:59
Confuci ara has estat bé.
05/10/2010 a 00:18
Escoltant en Montilla aquest vespre, una reflexió:
Si hi ha d’haver un cara a cara entre Mas o Montilla perque són les dos úniques opcions per governar la Generalitat, amb qui ho farà en Montilla per aconseguir la presidència: amb els vots de les dues croses (Esquerra i Iniciativa) o amb una majoria dels socialites? Per tan el Cara a Cara només pot fer-se amb Mas o Tripartit, que son les dues úniques forces possibles d’aconseguir una majoria parlamentaria? Tan uns com els altres volen continuar sent espanyols, un amb el concert economic i els altres amb el rotllo del federalisme!
Actualment només hi ha un possible cara a cara i és un debat entre Unionistes i Independentistes, quan tindrem aquest cara a cara?
05/10/2010 a 07:47
Aixó dels 22.000 M€ genera confusió. Aquesta xifra es el dèficit fiscal de una CAE. En cas de ser independents el benefici fiscal seria molt mes alt. Aquets 22.000 M€ més uns 4000 M€ de la seguretat social, mes el IVA, el IRPF i el ISocietats de les empreses espanyoles que ara treballen a Catalunya pero paguen els impostos a Madrid (Endesa, Telefonica, grans constructores, Corte Ingles, etc) i amb la independència tindrien un NIF català, el cost d’obres adjudicades als PGE pero que desprès sempre es fan altres anys, el cost de dirigir l’obra publica des de Madrid que genera increments de costos que es posen desprès al nostre pasiu (P. ex. variant de Vallirana, press 20 M€, pressupost actual 90 M€), les parides capricioses dels nostres politics (p. ex, traçat del AVE de Sant Joan Despí a Barcelona passant per tots els municipis dels Baix en comptes de per sota l’autopista, o el tunel de la Sagrada Familia ) el cost de l’incompetència i a tot aixó sumeu-li un 3% pels partits politics. TOTAL: 45.000 M€a l’any.
Son coses diferents, el dèficit fiscal de una CAE, i el benefici fiscal de ser independents.
05/10/2010 a 10:01
JB,
en la teva exposició hi tens una errada i tota una serie d’hipòtesis de collita pròpia que estan per veure.
Anem per l’errada.
Els 3500-4000 milions d’euros del balanç de la Seguretat Social ja estan inclosos en els 22000 milions del defícit fiscal i són els que han servit majoritariament per augmentar la caixa de la S.S.Suposarien uns 250 euros mensuals de més per a cada pensió de jubilació.
Tot el demés és tan sols una llista de bones intencions de difícil avaluació com per exemple el cost de la incompeténcia.
05/10/2010 a 10:22
JB,
aclareixo que la quantitat del benefici fiscal que dius, menys en la part del deficit de la S.S. duplicat,podria ser com tu avalues. Només vull dir que em sembla que requereix un estudi més seriós i que el grau d’aleatòrietat és massa alt per afirmar-ho.
05/10/2010 a 15:55
l’incompetència de les constructores es de dificil evaluació. La dels contractadors es mes facil, que costa fer el tunel per un altre carrer i que costa fer-lo per la Sagrada Familia? 100 M€ mes !
05/10/2010 a 11:07
Reagrupament al Parlament, és el que necessita Catalunya urgentment.
Salut i independència.
05/10/2010 a 15:16
De res. Malauradamnt, gent com tu que fa els comentaris que fa, els exportaria al triangle de les Bermudes, no fos cas, que més a prop, encara rosegués la bona fusta.
Au, bon dia i que siguis feliç.
05/10/2010 a 16:03
Nena,
faig el que faig perquè vull i en sóc conscient que rosego. No com altres que provoquen efectes col·laterals no volguts per sapastres i poc previsors.
Pren-te un bon “cocido”!
05/10/2010 a 15:40
Desitjo de tot cor que entrin reagrupament i solidaritat el parlament amb el maxim de força possible.
Un 28% es molt,també cal recordar que un refrendum també el guanyariem.
Ara toca feina i mes feina per que tinguem mes escons indepes que abans..que ningú es deixi enganyar per ciu
05/10/2010 a 22:52
En aquesta enquesta, les diferents opcions no es presenten com a excloents. La suma dels %s afirmatius a les diferents opcions, és molt superior a 100. Un mateix enquestat pot haver votat sí a diferentes opcions.
Per exemple, un pot haver votat afirmativament al Concert i al Referèndum d’Independència.
El SI pel Concert és del 80,8 %. El NO, el 10 %, i un 9,2 %, ns/nc. La qüestió que em plantejo és :
Quanta gent, del 49,3 % que ha optat pel SI al referendum per la independència, ha votat, també, SI al Concert, i quanta ha votat NO o ns/nc. Crec que no m’equivoco massa si pressuposo que la majoria dels que han votat NO o ns/nc al Concert, també han votat NO al referèndum. No volen ni una cosa ni l’altre. Imaginem que del 49,3 %, un 45 % són els que han votat, també, SI al Concert, i que la resta, un 4,3 % han votat NO al Concert.
Això significa que el 80,8 % de SI al Concert està format per un 45 % que han votat SI a les dues coses, i un 35,8 % que han votat SI al Concert i NO al referendum.
Pressuposo que els que han votat SI a les dues coses, posats a escollir entre una i l’altre, es quedarien amb la més ambiciosa; amb la que els dóna més : la independència. Aleshores, la cosa quedaria així :
45 % Indepenència; 35 % Concert ; 10 % ni una cosa ni l’altre; 10 % NS/NC.
Es a dir, que plantejats els resultats com a opcions excloents, ( que és el que són en realitat ), l’opció preferida, la guanyadora clara és la independència.
Deixo a banda la forma d’aconseguir-la ( referèndum o declaració unilateral ), perquè si bé això és significatiu i revelador de la intencionalitat real dels partits, no ho és des del punt de vista de la gent del carrer.
Fixeu-vos que els aparells de propaganda unionista sempre havien plantejat aquest tipus de resultants com a diverses opcions entre les quals calia triar-ne una o una altre. Ara ho plantejen així, per a amagar l’ abast real del resultat, i manipular-lo, fent creue que l’opció preferida és la del Concert, quan guanya la independència.
06/10/2010 a 00:51
UN NOU LOCAL DE RCAT, CORNELLÀ DE LLOBREGAT, AL CENTRE I TRES PLANTES….SOM L’HÒSTIA..!!!!!!!!!!!