Fa ja molts que l’independentisme està controlat per tota una colla, barreja d’inutilitat i quintacolumnisme, que ens ha portat allà on som, és a dir, enlloc. Aquests grans intel·lectuals de l’independentisme són els que han anat repetint, any rere any, els dogmes més falsos que es puguin parir, però que han fet fortuna en les files del sobiranisme. Això és, que hem de fer independentisme en castellà, que els nous immigrants ballen tots sardanes i canten el Virolai, que conduirem el PSC al sobiranisme, que exigint el català no som simpàtics i és per això que la gent no s’integra, que no hem d’anar en contra d’Espanya, que el multiculturalisme ens enriqueix, que el maximalisme no ens porta enlloc, que l’independentisme ha de ser d’esquerres, que els republicans espanyols són amics…
Aquest independentisme és el mateix que ja ens deia a principis dels anys noranta que, com més Europa, menys Espanya. Fanàtics de la Unió Europea que prometen, des de fa anys, que aviat serem un estat més de la Unió, i que com més poder tingui Brussel·les, més lliures serem. Europa és el camí per desempallegar-nos dels espanyoles, deien i diuen. A part que el temps ha demostrat que aquest raonament de P-3 és del tot fals, el que em sorprèn és que la majoria de l’independentisme continuï emmirallant-se en Europa i intentant demostrar que si ens independitzem podem continuar dins de la Unió Europea. Doncs jo, com que sóc nacionalista català, és a dir, com que vull la unitat de la meva nació i que aquesta sigui plenament sobirana, no vull romandre dins d’una estructura supranacional absolutament estatalista. Tampoc no vull que des de Brussel·les uns centenars d’endollats vividors, diputats sense mèrits i funcionaris grisos estrangers, decideixin sobre els temes que afecten Catalunya. Uns individus que, al servei de la globalització i del seus capitalisme multiculturalista, no dubten en anar contra els interessos de les classes mitjanes i populars europees i contra les identitats, que els fan nossa en el seu interès per convertir Europa en un gran mercat descohesionat i fàcilment controlable. No és dir “No” a la Unió Europea el que ens duria a l’abisme, sinó el contrari. Cal que dins l’independentisme comencem a alçar la veu els qui no volem una Catalunya esclavitzada per la grisor de Brussel·les. A Suïssa i a Noruega els va la mar de bé.
Jordi Colomer
Jaume Orti
Marc Cros
12/06/2012 a 18:43
Bon article. L’independentisme identitari ho té molt complicat per tirar endavant, no cal dir per què. EL millor que pot fer és tenir un perfil molt definit, marcar grans diferències respecte als altres partits, ja sigui el fatxa d’Anglada, com l’independetisme esquerranós… Dir no a la UE és una marca de millors que pot presentar.
12/06/2012 a 22:28
Estic d’acord , per coherència si no volem que ens manin des d’Espanya tampoc tenim per què acceptar que ens manin uns vividors des de Brusel·les. Efectivament el model és Noruega, de totes maneres no podem oblidar que Noruega té petroli i Catalunya no .
13/06/2012 a 20:21
Home, petroli tambñe en tenim, aviat, només a Tarragaona, REPSOL ens robarà 10.000 barrils diaris. Però a nivell econòmic, tenim el turisme, que, ben portat, pot fer la funció econòmica que per a Noruega fa el petroli.
21/07/2012 a 19:01
Fora de la UE no seríem ni Noruega (no tenim petroli) ni Suïssa (no som un centre financer). Més aviat Albània… Una mica de sensatesa, si us plau.
13/06/2012 a 18:35
Tens raó no es tracte de marxar d’espanya per passar a ser manats per la UE.
Molts d’aquests que es diuen europeistes la majoria són senil-power que tenien l’esperança amb europa per treure’s de sobre a franco, se’ls i va morir al llit.
i ara també miren a europa per treure-se de sobre espanya.
avui en dia el món és molt més gran, la ue és un elefant és millor signar els contractes comercials de tu tu amb la xina, america i africa ja que per la UE quan té que perdre una decisió ho ha de fer tenin en compte suecs i italians que segur que mai queda satisfet com per exemple les quotes de producció agricola/remaderes i amb les importacions fora de la UE.
A mi el referendum que van fer aquell de conya vaig estar a punt de votar que no ja que enlloc de preguntar si voliem una catalunya lliure, independent i sobirana, preguntaven si voliem un estat dins la UE, ¿social? i democràtic.
13/07/2012 a 15:30
En el anális de la primera estoy plenamente de acuerdo.
Con relación a la no entrada en la UE creo que predominan las emociones personales que la realidad social y política.
21/07/2012 a 18:58
Estàs totalment equivocat. El teu platejament ens portaria a esdevenir una mena d’Albània. Per un costat defenses l’estat propi i per l’altre acuses la UE de ser estatalista. Et contradius. Aquestes idees que defenses són més pròpies del segle 19 que del 21. Les podria defensar el Front Nacional francès o el Jobbik hongarès. El catalanisme sempre ha estat (afortunadament) demòcrata, europeista, internacionalista, obert i no essencialista. Sí a l’estat propi dins la Unió Europea. No a l’extrema dreta catalana! Diguem no al racisme i la intolerància!
23/07/2012 a 01:58
En una cosa que dius no hi sóc gens ni mica d’acord. Això de no fer independentisme en castellà. En castellà o en anglès cal fer independentisme. Bascs o irlandesos ho han fet amb molt d’èxit. Això és atacar per la rereguarda i dividir l’enemic.
A molts independentistes us faria falta llegir els clàssics de l’estratègia, sobretot els xinesos o els de marketing. Perquè en teniu molt poca idea, i això pot ser mortal.
31/08/2012 a 17:29
http://imageshack.us/f/207/lamansidelduranlleidaab.jpg/
http://imageshack.us/f/17/lamansidenduranlleidaal.jpg/
http://imageshack.us/f/211/lamansidenduranlleidaal.jpg/
http://virreiduran.wordpress.com/2011/11/09/duran-aplana-el-cami/
duran botifler